L'entrada d'avui a periodismedecultura tracta d'un llibre ambientat a un escenari que m'és molt proper, la Universitat Autònoma de Barcelona, i és que l'escriptora mallorquina Carme Riera va presentar ahir la seva darrera novel·la , amb la qual s'estrena en el gènere policíac.
El 13 de novembre de 2007, entre Barcelona i Sabadell, va desaparèixer un estudiant d'erasmus francès, Romain Lannuzel, un cas que encara està obert.
El 13 de novembre de 2007, entre Barcelona i Sabadell, va desaparèixer un estudiant d'erasmus francès, Romain Lannuzel, un cas que encara està obert.
Aquest és el punt de partida de Natura quasi morta (Edicions 62), una novel·la que representa el debut en el gènere policíac de Carme Riera (Palma, 1948).
Natura quasi morta, s'ambienta al campus de la UAB, d'on l'autora n'és catedràtica, i arrenca amb la desaparició d'un alumne romanès. La trama, en què es veuen també implicades dues estudiants italianes i un de català tan lleig que sembla un bufó -aquest inspirat en un personatge real-, gira al voltant de l'art, i la incomunicació humana, dos dels temes cosntants de l'autora. També hi encabeix un petit homenatge a Manuel Vázquez Montalban, en el nom amb que bateja la sotispectora dels Mossos d'esquadra, Manuela Vázquez, que s'encarregarà d'investigar el cas del desaparegut, i contràriament al que la crítica ha pensat, no és l'alter ego de l'autora.
A banda de reflexionar de nou sobre la incomunicació de la societat actual, Riera carrega amb força contra la universitat actual, mostrant un microcosmos acadèmic decadent, amb professors dissoluts i aprofitats que només volen aconseguir més poder, emmarcat a una UAB envaïda pels estudiants contraris al pla Bolonya, amb ocupes impedint les classes i reunions dels degans cada dos per tres.
D'ençà el cas de Romain Lannuzel, Carme Riera es va endinsar en l'obra policíaca de la mà de Donna Leon, Asa Larsson, Stieg Larsoon o Mari Jungstedt entre altres. D'aquesta manera s'ha enfrontat per primera vegada al gènere de la novel·la negra, el qual, ha dit considera molt complicat, i ja ha advertit que malgrat creure que l'experiència ha estat gratificant, no tornarà a escriure cap llibre d'aquest tipus.
Cal destacar que Natura quasi morta no està escrita en dialecte mallorquí com ens te habitualment acostumats l'escriptora. Al desenvolupar-se l'acció a Barcelona, Riera ha considerat que hagués estat del tot il·lògic que els protagonistes no parlessin en català oriental.
Si voleu fer un tast a aquest llibre, a l'enllaç següent hi podreu llegir els dos primers capítols d'aquesta novel·la. Tant a estudiants i exalumnes de la UAB com per a qui no hi hagi estat mai entre les seves parets de ben segur que sorpren.
 |
| L'autora, ahir, a la presentació del llibre |
