El vi com a cultura

Dins del gran i subjectiu marc on encabim el que és i el que no és cultura, trobem una vessant d’allò més mil·lenària, un coneixement relacionat a una beguda i al seu gaudiment que es remunta a Mesopotàmia quatre mil anys abans de Crist.

 Estem parlant de la Cultura del vi, afició i passió de cada vegada més persones. Pels amants del vi, aquesta beguda es tracta d’una forma de gaudir de la vida i de la seva cultura. Però què és això que anomenen Cultura del vi?

En aquesta entrada parlarem del vi com a cultura, o el que és el mateixm, la cultura del vi un concepte al que ens va introduïr a classe Carles Pastrana, fundador de les bodegues Clos de l'Obac.

Des de fa segles el cultiu de la vinya que produeix vi ha format part de la cultura mediterrània i del que anomenem arc mediterrani. El cultiu i producció d’aquesta beguda ha format part de la vida dels pobles d’aquesta zona, de manera que passa a formar part de la vida quotidiana de la seva gent.

Avui dia segueix tenint un lloc privilegiat a la gastronomia i la dieta mediterrània. Beguda imprescindible en els actes socials, és l’invitat imprescindible ja sigui negre, blanc, claret, escumós, dolç…

 Parafrasejant a Federico Fellini un bon vi és com una bona pel·lícula: dura un instant i et deixa a la boca un sabor a glòria, és nou a cada glop i, com succeeix amb les pel·lícules, neix i reneix en cada persona que el saboreja.

Personalment, i després d'escoltar el que en Carles Pastrana ens va explicar, penso que actualment i desde fa segles existeix una cultura relacionada al voltant d'un begua que és molt més que això. Es tracta d'un element que ha acompanyat una societat al llarg dels segles i que forma part de la cultura, el costum, i el tarannà de tot a una zona geogràfica, el mediterrani. L'amor pel vi cada vegada més s'ha traslladat a la resta del món, on desde ja fa uns anys es comença a valorar la importància i prestigi de les bodegues catalanes i espanyoles.

Així doncs, penso que aqueta cultura del vi va molt més enllà del pur consum social o no del vi, sinó que consisteix a tot el que comporta, companyia, empresa, prestigi, premis, llibres, plaer, someliers, catadors... tot un engranatge de persones que fan dia a dia que el vi es reafirmi com a protagonista d'una cultura pròpia.

L'adéu de El Mètode Grönholm

La darrera obra de teatre que vaig anar a veure va ser El mètode Grönholm, al Poliorama. Me la van recomanar diverses persones, de les quals moltes d'elles l'havien anada a veure més d'un cop.

El passat mes de febrer van fer la darrera representació després de 9 anys damunt els escenaris, primer  al Teatre Nacional de Catalunya i des del 2004 al Poliorama.

Amb rècord d'espectadors a Catalunya i múltiples versions a tot el món, aquesta comèdia ha elevat el teatre català a les cotes més altes.. Per això, i perquè quan la vaig anar a veure al gener em va semblar un boníssim retrat àcid de la societat actual, avui a periodismedecultura parlarem una mica més d'aquesta obra.
La posada en escena és senzilla, l'escenari representa la sala d'espera d'una oficina, on hi concorren els quatre actors: Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Díaz.

 A El mètode Grönholm, quatre canditats-tres homes i una dona- es presenten a la fase final d'unes proves gens convencionals que ha organitzat una important multinacional per triar un alt executiu. A què estan disposats a renunciar per aconseguir la feina? Fins on arriba el seu esforç i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins són els límits morals de l'actuació dels quatre candidats? El joc entre els aspirants esdevé també un combat de sentiments, ambicions i enveges, sempre en els límits entre la realitat i la ficció, entre la veritat i la mentida.

Així doncs, seguint escrupulosament les regles de la dramatúrgia clàssica (unitat d'acció, de lloc, de temps i de personatges), el director ens proposa una divertida i estimulant radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral, que és també un retrat àcid i punyent de les lluites de poder, de la competitivitat fertoge, i dels imperatius de la nostra societat contemporània.

A l'acabar aquesta obra et deixava la sensació d'haver de ser més sensat amb un mateix i amb la resta de persones que t'envolten. És una llàstima que l'hagin deixat de representar, però és clar, com tot a la vida, les coses bones tenen també el seu final.

El cabaret català a "Cabaret de Mitjanit"

Aquesta setmana a periodismedecultura parlem d'un espectacle musical adaptat al català, Cabaret de Mitjanit.Dirigit per Roger Pera i protagonitzat per les germanes Marta Torras i Maria Torras va estrenar-se el passat 9 de març.

Amb un títol tant inequívoc com Cabaret de Mitjanit, les germanes Torras acompanyades per Juli Rodríguez (piano) i Xavi Miró (saxo) interpreten aquesta gran peça que no preten ser només un repàs a una dotzena de grans cançons de musicals.

L'argument és senzill: Mark Green és el propietari d'un cabaret i Norma, la seva parella, és la cantant principal. Un dia arriba Jane per fer una prova i tot i els seus gels i la desconfiança de Norma, Mark la contracta. Ben aviat les dues cantants acabaran competint a dins i fora dels escenaris. Una història de gent de teatre narrada amb un toc d'humor a través dels swings, el jazz i el glamour d'un cabaret. 

Elles són les úniques que es veuen a escena, ja que la presència de Marl només arriba a través d'una veu en off, la de Roger Pera, el director.

La música i la veu són en directe per a un repertori que inclou cançons de Cy Coleman, John Kander i Stephen Sondheim.

 Podeu anar a veure Cabaret de Mitjanit a la Sala Muntaner de Barcelona de dimecres a diumenge fins el 12 de juny. 

Al següent vídeo podreu veure la promoció de l'obra.

Cinema experimental i documental creatiu a "Xcèntric"

Aquesta setmana, a periodismedecultura, volem parlar de l'art confidencial, d'ara i sempre, que circula pels marges, aliè al trànsit unidireccional de les estructures comercials.

El passat mes de febrer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va començar el programa de projeccions "Xcèntric" en la seva 10a temporada 2010-2011.

Cartell de la present edició

 Aquest programa audiovisual dedicat al cinema experimental i al documental creatiu vol afavorir el coneixement del cinema i els treballs videogràfics que qüestionen les imatges i defineixen el mitjà. Els continguts s'amplien en gèneres i temàtiques, però tots continuen tenint en comú el fer de ser obres de creació personal i amb un fort compromís per parts dels autors, tant en continguts com en la presentació. Autors amb clara voluntat de qüestionar el mitjà, trencar el llenguatge formal i incorporar-hi nous tractaments estètics. I l'objectiu? doncs abocar noves mirades producte de la llibertat inherent a la producció independent.

Xcèntric es tracta d'una pantalla que des d'aquest blog considero necessària per a un cinema que viu al marge dels dictats comercials i que té una escassa o nul·la presència en els circuits habituals de distribució de cinema. Les pel·lícules que conformen la programació tenen en comú la seva difícil visibilitat i l'escassa o nul·la circulació en els circuits de distribució audiovisual. Les dificultats per aconseguir una còpia de projecció fan que cada sessió esdevingui un acte expositiu, com si fossin obres d'art penades a la sala d'un museu.

 Les projeccions es realitzen en versió original subtitulada en català i en format cinematogràfic (16/35 mm).

El programa de la seva 10a edició 2010-2011 és:

6 de febrer

"Diaris sense pietat: Els 2000/ Masculí. L'artista, la mare i el ratpenat"

10 de febrer

"Still moving. New York, any zero"

13 de febrer

"Silenci, se somia! Jan Svankmajer"

20 de febrer

"The Black & Light Series (3). Qu'ils reposent en révolte (Des figures de guerre)"

17 de març

"Robert Beavers. I think of filmmaking like architecture"

18 de març

"Chelsea Girls with Andy Warhol"

20 de març

"A la carretera"

27 de març

"Evil & Pop Cultura. Eroticon/Cossos demoníacs"

31 de març

"David Gatten. Secret History of the Dividing Line"

A continuació us mostro el video promocional de la present edició del festival, amb el que us podreu fer una idea del que trobareu si aneu al CCCB durant els propers dies:

L'Xcèntric va començar el 6 de febrer i fins els dia 31 de març es podrà visitar a l'auditori del CCCB.

El preu per sessió és de 4€; l'entrada reduïda 3€; l'abonament de 5 sessions 15€;  l'abonament reduït 12€; pels amics del CCCB gratuït. La venda d'entrades anticipades es pot fer a través de les taquilles del CCCB o al Tel-Entrada i les oficines de Caixa Catalunya.

Podeu trobar tota la informació al web http://www.cccb.org/xcentric/ca

Exposició "Barcelona Alta Costura" al Palau Robert

L'entrada que faig aquesta setmana a periodismedecultura te a veure amb la moda, especialment la de casa nostra.

Exclusivament pels amants de la moda que vulguin conèixer la història dels vestits més elegants de Catalunya i dels grans modistos de Barcelona té lloc l'exposició "Barcelona Alta Costura" al Palau Robert fins el proper dia 1 de maig.

El popular espai del Passeig de Gràcia es vesteix de gala per mostrar més d'un centenar de vestits originals de l'època daurada de l'alta costura que s'exhibeixen per primera vegada a Barcelona. Es tracta de peces úniques que pertanyen a la col·lecció privada sabadellenca d'Antoni de Montpalau  i que s'exhibeixen per primer cop a Barcelona després de presentar-se al Museo del Traje de Madrid i altres ciutats.

La mostra proposa un recorregut per l'anomenada "època daurada" d'una moda genuïnament catalana que va viure l'hegemonia a partir de l'any 1920 gràcies a la important indústria tèxtil catalana.

La col·lecció d'Antoni de Montpalau és una iniciativa particular que es nodreix essencialment de donacions i es dedica a l'estudi, la preservació i la difusió del patrimoni tèxtil.

Al Palau Robert s'hi exhibeixen més d'un centenar de peces de la col·lecció, amb vestits de figures destacades de l'alta costura com ara Manuel Pertegaz, Critóbal Balenciaga i Jeanne Lanvin. També s'hi exposen barrets i sabates fetes per les firmes barcelonines així com una selecció de dibuixos del modist Pedro Rodríguez de 1925 a 1960 i algunes peces noves que mai no s'han exposat. 

Aquesta col·lecció acull més d'un centenar de vestits originals de l'època daurada de l'alta costura de la ciutat que mostra el pas d'una època d'esplendor on els teixits es realitzaben a mà i on populars modistos han passat a la història per la seva creativitat i per vestir a personatges de la vida social o política de tots els temps a nivell mundial. La connexió de la moda catalana  amb la burgesia, que demanava exlusivitat, va generar una clientela fidel fent possible la consolidació d'aquesta alta costura.

"Barcelona Alta Costura" es va inaugurar el passat 13 de desembre i fins el proper 1 de maig estarà obert al públic al Palau Robert de Barcelona. L'horari de visita és de dilluns a dissabtes de 10 a 19h i els diumenges de 10 a 14.30h. L'entrada és completament lliure i gratuïta.

 Aquest vídeo mostra un tast del que podeu trobar si hi aneu: 

Barcelona Alta Costura