Escriure llibres on-line a Goodnberg.cat

El  Sant Jordi d'aquest any ja ha passat, i per acomiadar-lo com cal a l'entrada d'avui de periodismedecultura parlarem d'una proposta de literatura on-line.

Es tracta del web Goodnberg.cat, un projecte català que va nèixer tot just a principis d'any amb la intenció de redactar llibres fets en comú. Tant senzill com donar-se d'alta i començar a escriure. Hi ha dues opcions possibles, la primera crear un nou títol, o bé afegint-se a l'escriptura d'alguns llibres ja iniciats per altres usuaris.

Així doncs capítol a capítol, els internautes fan les seves propostes de continuació, i l'opció més votada és la que finalment s'escull per a que continui la història. En aquests moments a Goodnberg.cat podem trobar una vintena de llibres en actiu, que gràcies als tots els integrants del web van agafant forma.

A mesura que els llibres es van acabant es pengen a la mateixa web i queden a disposició de tothom. La web està disponible en quatre idiomes: castellà, català, anglès i italià. Coincidint amb aquest Sant Jordi, els responsables de Goodnberg han anunciat la intenció de fer un llibre col·laboratiu en català amb l'objectiu d'editar-lo en paper i destinar el guanys a una ONG catalana d'àmbit cultural.

Ja sabeu, si voleu explotar les vostres dots d'escriptor de manera on-li aquest és el vostre web

Amb col·laboració amb una altra web, Fusion de escritores, estan publicant un "Manual práctico para el escritor novel", que ara ja es pot descarregar complet.

Goodnberg.cat neix com un portal de desenvolupament cultura, que preten donar cabuda a totes aquelles persones que els encanta escriure, a aquelles persones que devoren llibres i pasen llargues hores de lectura. Amb aquest projecte, les persones a qui els agrada també escriure podran desenvolupar la seva habilitat i creativitat compartint-la amb altres persones tot el món, amb les qual tenen un interés comú: crear un llibre entre tots i per a tots.

Aquest portal dóna la oportunitat de veure les nostres pròpies històries impreses i llegides per centenars de persones, i és que la gràcia del projecte és que depen de tots els lectors i escriptors que té. D'ells depen 

que les històries segueixin o que pel contrari morin.

De ben segur que Goodnberg.cat ajudarà a la difusió d'aquells autors anònims que amaguen al seu darrere grans històries i imaginació i sense oportunitats d'aquestes mai podrien donar a conèxier.

Ja sabeu, si voleu explotar les dots d'escriptor que teniu amagades aquest és el lloc ideal per fer-ho, i és que com diu el lema del web"Si t'agrada escriure, si t'agrada llegir" està feta per tu.

Aquí us deixo l'enllaç al web.

http://www.goodnberg.com/index.php?opcion=com_goodnberg&view=homepage&idioma=es&template_view=1&show_ban=1&lang=es&option=com_goodnberg

Fins aviat i que tingueu un bon final de vacances!

Fotografia de denúnica al llibre "Fotoperiodismo" d'Andy Steel

Només queda una setmana per a Sant Jordi, el dia de la rosa, però també del llibre. És per això que avui a periodismedecultura us vull parlar d'un llibre que em vaig comprar ara fa unes setmanes, i que aprofitant l'avinentesa , recomano a tots aquells amants de la fotografia i el fotoperiodisme per a que el regalin el 23 d'abril.

Es tracta de Fotoperiodismo d'Andy Steel, una recopilació de les millors fotos de 30 fotògrafs de reconeguda trajectòria. En ell hi podem trobar imatges d'una extrema duresa i cruesa, però d'altres molt tendres, que expliquen moments importants de la història o que són fragments de petites històries de gent normal i corrent.

A més a més de les fantàstiques imatges que mostra, cada foto està acompanyada amb informació per a que s'entengui millor el seu significat i context, així com unes línies de cada autor.

La temàtica de les fotografies? doncs de tot una mica, des dels conflictes de la història recent, fins a algunes de les catàstrofes naturals més brutals, passsant a algunes de les situacions més desesperançadores de la humanitat. Un seguit d'imatges impactants, però amb una gran bellesa, sempre amb el denominador comú de la fotografía com a mitjà de denúncia social.

Fotoperiodismo ens recorda que les imatges són quelcom més que simples moments de la realitat, són instants d'accions i comportaments als que el fotógrafs els vol donar vida, busquen provocar la resposta en l'espectador i que passin a parlar per tots aquells que no tenen veu.

Aquest llibre és un recull de fotografies que van servir per a  denunciar, i oferir la possibilitat de conèixer successos que pasaven a llocs remots del món. Imatges d'un fotoperiodistes que ens van ensenyar la cara més amarga del món, la que molts ens neguem a veure o escoltar.

Pel que fa a les imatges, cal dir que Fotoperiodismo es un llibre d'allò més acurat, però també ho és quant a les explicacions de cadascuna de les instantànies així com dels seus autors, un veritables professionals amb una càrrega vocacional present.

A continuació us deixo algunes de les imatges que podreu trobar en aquest llibre i una frase de l'autor.

Fins aviat!

“Els fotoperiodistes són missatgers,

impulsors del canvi.

A través de les seves càmares podem

veure, olorar, escoltar, tocar, pensar i pot ser recapacitar”

Andy Steel

Herois. Recordes el millor estiu de la teva vida?

A l'entrada d'aquesta setmana de periodismedecultura  vull parlar d'una pel·licula amb guió d'Albert Espinosa, l'escriptor català de moda. I és que projecte en el que s'endinsa Espinosa, projecte que és tot un èxit.  

Herois, la pel·lícula de que us parlo és d'un d'aquests èxits d'aquest escriptor. Dirigida per Pau Freixa és un film en català on drama i comèdia estan perfectament combinades. Sota el subtitol "Recordes el millor estiu de la teva vida?" és tot un cant a la infància i a aquell estiu que tothom ha tingut en algun moment de la seva vida. Tot un homenatge a la infància dels qui van viure els 80, mostra un acte d'amor nostàlgic tant del director com del guionista a aquesta etapa de la vida.

Allunyada dels estereotips del cinema americà,el cinema català ens debia un film on mostrés un pasat que en el fons és el nostre, i Herois compleix aquesta funció.

Els protagonistes són cinc nois de dotze anys (Ferran Rull, Alex Monner, Mireia Vilapuig, Joan Sorribes i Marc Balaguer), però també apareix un home que te una agència de publicitat (Álex Brendemühl) que deu anar a una important reunió, i que per el camí trobarà una noia (Eva Santolaria) que es dirigeix caminant amb una motxilla a una cita molt important. Sense saber-ho, aquests dos adults recordaran les seves infàncies, i se n'adonaran que el que els uneix és més del que creien.

Amb flaixbacks a la seva infància se'ns deixa entreveure de què es coneixen els protagonistes, a través de la reconstrucció d'aquells estiu al poble, amb la bicicleta, la platja, la colla d'amics com a via d'escapament dels problemes.

Cal dir que el treball de reconstrucció d'escenaris del film és impecable. És dificil no reconèixer i recordar antigues samarretes del naranjito, bicicletes amb el manillar de flecos, bambes converse, banyadors slips, i gelats drácula,  referències al "Cotxe fantàstic", "La història interminable", o la "Guerra de les Gal·làxies," i per suposat grans èxits de la música dels 80 cm "Big in Japan"i "Forever Young".

Les llàgrimes estan assegurades per un final que podriem dir tràgic alhora que nostàlgic, però per contra la candidesa i el naïf dels actors que encarnen els personatges de petits també aconsegueixen treure el somriure, amb uns diàlegs molt divertits.

A continuació us deixo l'enllaç del tràiler en català. Que la disfruteu i que recordeu la vostra infància!

Revistes de tendències. Una tendència més?

 

A la classe del passat dilluns vam tractar el tema de les revistes i les publicacions de tendències. En aquesta entrada de periodismedecultura vull tractar una miqueta més aquest món anomenat revistes de tendències.

 

 

Més de 700 capçaleres de tot el món s'engloben en el eteri nom de revistes de tendències, o independents. Entre elles 53 d'espanyoles. Va haver-hi un temps en que es les revistes es classificaven pels temes que tractaven, pero avui dia responen a molt més a les particularitats dels gustos de qui les fa. Tot i que a ple any 2011 podem trobar una gran varietat d'aquest tipus de revistes, no creieu que sempre han gaudit de tanta presència a l'oferta de publicacions. Una de les pioneres va ser la I-D, que va veure la llum el 1980 a Londres. El seu objectiu era ser el reflex del que hi havia al carrer en aquells temps, una revista que mirés el carrer. La indústria de llavors no veia la connexió entre temes com la moda i la música, però I-D sí que ho va veure.

 

A Espanya, com moltes altres coses, les revistes de tendències van arribar més tard. Amb l'obertura de ment que va significar la mort del dictador, les publicacions de tendències van començar a innovar el panorama de les revistes al nostre país, trencant els esquemes estètics i aportant molta transgressió al sector. D'aquestes publiciacions pioneres a Espanya podriem dir que la seva funció va ser la d'obrir nous horitzons estètics, en relació al disseny i la composició dels elements tipogràfics. En resum, van suposar una nova manera de fer revistes, on els precedents no eren un model a seguir sinó que es començava de zero, on tot valia i on transgredir estava a l'ordre del dia.  

 

 Prensa alternativa i Internet: aliats o enemics? 

Més enllà de la crisi, les publicacions independents s'enfronten a la necessitat de replantejar la seva identitat. De la Transició ja en fa més de 30 anys, i a mesura que les tecnologies han anat guanyat terreny a les publicacion en paper. L'aparició d'Internet ha fet que cada vegada més, moltes revistes i publicacions deixessin el format convencional per passar-se a l'on-line. Els blogs agafen terreny, la publicitat cau i diaris i revistes tanquen. És per això que en el moment que totes aquestes revistes acaben sent igual, si volen mantenir-se i sobreviure, han d'evitar continguts.

Actualment la progressiva sofisticació d'aquestes publicacions independents han anat trencant les seves fronteres. Quan l'oferta pateix excedència, es devalua el seu valor, el valor del seu discurs innovador, i deixa de ser quelcol transgressor i nou.


 L'ideal d'aquestes publicacions haria de ser que inspiressin, mai que venguessin., de manera que haurien de propiciar que cadascú les acabi de construir al seu cap.

A continuació us deixo alguns links d'aquestes revistes. Que les disfruteu, i fins aviat!

http://calle20.20minutos.es/revista/flash.html

http://www.tendenciasfashionmag.com

http://www.paperplanesmagazine.com/

http://www.wallpaper.com/
http://www.purple.fr/
http://www.viceland.com/es/

Pa negre. Les mentides dels grans creen petits monstres

En aquesta entrada de periodismedecultura  vull parlar d'una pel·lícula catalana que ha  rebut molts elogis tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Em refereixo a Pa negre, d'Agustí Villaronga. Basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor, es tracta una altra vegada el gènere de la postguerra, però en aquest cas és quelcom més. En paraules del director tracta de misèria moral, sense distincions de bàndol i com complex tractat sobre la formació de monstres. Vencedors i vençuts no es mesuren en termes de relativa justícia, sinó de la debalce ètica entre uns i altres.

Pa negre s'inicia amb l'assassinat de Dionís Seguí i el seu fill per part d'un encaputxat. Els cadàvers se'ls troba un petit Andreu Farriol, amic del nen mort al que abans de morir li intenta dir una paraula a l'Andreu. Ambientat als anys més durs de la posguerra rural a Catalunya, la família Farriol (el pare, la seva dona Florència i l'Andreu d'onze anys) pertany al bàndol dels perdedors. L'Andreu veu com el seu pare, a qui adora, ha d'huir al veure's amenaçat per les autoritats que volen culpar-lo d'aquesta mort. Com la seva mare no pot cuidar-lo tota sola, es veu obligada a portar el seu fill a casa de l'avia, una masia en mig del bosc on viurà amb les seves tietes i els seus cosins.

En aquesta situació, l'Andreu s'aplica en els estudis perquè vol arribar a ser metge i no patir més les humiliacions dels vençuts. Així, entre les seves noves relacions sorgeixen dos confidents: la seva cosina Núria, i un adolescent intern a un convent, malant de tuberculosi i a punt de morir.

Però la seva nova vida s'enfonsa quan el seu pare és detingut i condemnat a mort per l'assassinat de Dionís Seguí i el seu fill. L'Andreu, convençut de la seva innocència, intenta esbrinar qui van ser els veritables assassins. 

En aquesta recerca descobreix com els fantasmes del passat cauen una i altra vegada sobre el món dels adults, i inevitablement contra els més petits, omplint-lo de mentides i d'ocultacions. Ningú s'escapa de tanta falsedat, i quan el seu pare passa a ser un ídol caigut i ha estat executat, l'única idea de l'Andreu és sobreviure lluny de tot, lluny d'una família de perdedors que no té res per oferir-li i que l'han mentit i amagat moltes coses.

La gran ocasió que se li prenseta quan els senyors Manubens, els amos de la masia, que no tenen fills, l'ofereixen apadrinar-lo en els seus estudis i emportar-se'ls a viure amb ells a la ciutat. L'Andreu no ho dubta. Traiciona les seves arrels i ho abandona tot, donant via lliure al petit monstre en el que s'ha convertit.

Guanyadora de 13 Premis Gaudí i 9 Premis Goya, Pa negre tracta d'una altra manera els problemes de la postguerra, de les mentides i del mals temps. Parafrejo una crítica que he llegit sobre aquest film i que trobo que resumeix molt bé el que és aquesta pel·lícula. 

Pa negre és una història sobre la línia de la veritat i la mentida, el secret i la creació de mites i monstres alhora. D'aquesta dependendència de vista que fa convertir-se als ocells en àngels o en mostres alats, on l'única via d'escapament davant la infància maltractada és la bogeria o la transformació. Aquestes línies resumeixen molt bé el rol del protagonista. L'Andreu ha de transformar-se, o els fantasmes del passat que persegueixen la seva família l'acabaran per atrapar també a ell.

Per a que us animeu a veure aquesta gran pel·lícula us deixo també el seu tràiler en català. Fins la propera!