En aquesta entrada de periodismedecultura vull parlar d'una pel·lícula catalana que ha rebut molts elogis tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Em refereixo a Pa negre, d'Agustí Villaronga. Basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor, es tracta una altra vegada el gènere de la postguerra, però en aquest cas és quelcom més. En paraules del director tracta de misèria moral, sense distincions de bàndol i com complex tractat sobre la formació de monstres. Vencedors i vençuts no es mesuren en termes de relativa justícia, sinó de la debalce ètica entre uns i altres.Pa negre s'inicia amb l'assassinat de Dionís Seguí i el seu fill per part d'un encaputxat. Els cadàvers se'ls troba un petit Andreu Farriol, amic del nen mort al que abans de morir li intenta dir una paraula a l'Andreu. Ambientat als anys més durs de la posguerra rural a Catalunya, la família Farriol (el pare, la seva dona Florència i l'Andreu d'onze anys) pertany al bàndol dels perdedors. L'Andreu veu com el seu pare, a qui adora, ha d'huir al veure's amenaçat per les autoritats que volen culpar-lo d'aquesta mort. Com la seva mare no pot cuidar-lo tota sola, es veu obligada a portar el seu fill a casa de l'avia, una masia en mig del bosc on viurà amb les seves tietes i els seus cosins.
En aquesta situació, l'Andreu s'aplica en els estudis perquè vol arribar a ser metge i no patir més les humiliacions dels vençuts. Així, entre les seves noves relacions sorgeixen dos confidents: la seva cosina Núria, i un adolescent intern a un convent, malant de tuberculosi i a punt de morir.
Però la seva nova vida s'enfonsa quan el seu pare és detingut i condemnat a mort per l'assassinat de Dionís Seguí i el seu fill. L'Andreu, convençut de la seva innocència, intenta esbrinar qui van ser els veritables assassins.
En aquesta recerca descobreix com els fantasmes del passat cauen una i altra vegada sobre el món dels adults, i inevitablement contra els més petits, omplint-lo de mentides i d'ocultacions. Ningú s'escapa de tanta falsedat, i quan el seu pare passa a ser un ídol caigut i ha estat executat, l'única idea de l'Andreu és sobreviure lluny de tot, lluny d'una família de perdedors que no té res per oferir-li i que l'han mentit i amagat moltes coses.
La gran ocasió que se li prenseta quan els senyors Manubens, els amos de la masia, que no tenen fills, l'ofereixen apadrinar-lo en els seus estudis i emportar-se'ls a viure amb ells a la ciutat. L'Andreu no ho dubta. Traiciona les seves arrels i ho abandona tot, donant via lliure al petit monstre en el que s'ha convertit.
Guanyadora de 13 Premis Gaudí i 9 Premis Goya, Pa negre tracta d'una altra manera els problemes de la postguerra, de les mentides i del mals temps. Parafrejo una crítica que he llegit sobre aquest film i que trobo que resumeix molt bé el que és aquesta pel·lícula.
Pa negre és una història sobre la línia de la veritat i la mentida, el secret i la creació de mites i monstres alhora. D'aquesta dependendència de vista que fa convertir-se als ocells en àngels o en mostres alats, on l'única via d'escapament davant la infància maltractada és la bogeria o la transformació. Aquestes línies resumeixen molt bé el rol del protagonista. L'Andreu ha de transformar-se, o els fantasmes del passat que persegueixen la seva família l'acabaran per atrapar també a ell.
Per a que us animeu a veure aquesta gran pel·lícula us deixo també el seu tràiler en català. Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada