L'entrada d'aquesta setmana a periodismedecultura tracta d'una vessant cultural totalment desconeguda fins al moment per a mi. Es tracta de la música sonocromàtica, desenvolupada pel jove anglès Neil Harbisson, la qual vaig conèxier ahir a un concert que va oferir a la Universitat Pompeu Fabra, i us haig de dir que em va sorprendre força perquè és diferent a qualsevol cosa que hagi vist abans.
Per entendre una mica més de què es tracta això de la música sonocromàtica us vull fer unes petites pinzellades del seu autor. Harbisson és un artista visual i compositor irlandés i britànic, i el primer ciborg del món reconegut per un govern. Això és degut a que pateix una malaltia poc comuna anomenada acromatopsia, una condició visual que des de naixement l'obliga a veure el món en blanc i negre. Per superar aquest fet als 20 anys es va instal·lar un eyeborg al cap (no el té implantat) per poder escoltar els colors, ja que converteix els colors en notes musicals. Per tant, viu en una banda sonora contíua, amb una pista extra d'àudio. També és co-fundador i president de la Fundació Cyborg, una organització internacional dedicada a ajudar els èssers humans a convertir-se en ciborgs.
Ahir va oferir un dels múltiples concerts cyborgs que organitza a diverses ciutats de tot el món. L'esdeveniment es va dur a terme a la Universitat Pompeu Fabra, i és diferent a qualsevol concert al que hagi pogut anar. El Neil, com un director d'orquestra, ,es va asseure amb el seu inseparable ull cyborg al control de la taula de mescles. Al seu davant, la pantalla on apareixerien els colors i les imatges a les quals 4 cantants posarien veu.
Les 4 noies, col·locades d'esquenes a la pantalla i de cara al públic, portaven un aparell com el del Neil amb el qual a través d'un mirall, es reflectia el color de la pantalla i transmetia a les cantants el so que elles reproduien. Així doncs podriem dir que posaven veu al so precodificat que té el Neil per a reconèixer cada so, i per uns moments, podiem escoltar el que el nostre protagonista sent constantment al obrir els ulls.
Al llarg del concert sonocromàtic, Harbisson anava guiant les cantants pels diferents actes. Durant 1 hora es van cantar colors, combinacions de colors, cares de persones, frases, discursos de personalitats com Martin Luther King o Adolf Hitler, i fins i tot retransmissions de gols, com la del Joaquim Maria Puyal del gol de Messi contra el Getafe l'any 2007.
La música i les imatges però, no van ser l'única sorpresa d'aquella tarda. Una ballarina de dansa contemporània expressava físicament la seva interpretació d'aquells sons, i va anar creant una coreografia al voltant de les 4 parets de al sala on es celebrara el concert cyborg.
Realment ha estat una experiència cultural nova per a mi, i si hagués d'escollir un adjectiu per a descriure-la aquest seria sense cap mena de dubte el de sorprenent. Mai abans havia pensat com sonaria un verd festuc o un blau marí, ni tampoc quina combinació de colors és la que correspont a un quadre com La Mona Lisa de Leonardo Da Vinci, ni molt menys, quina música pot desprendre la cara d'un actor, o un frase escrita en blanc i negre. Per cert, d'entre totes les frases que van aparèixer, en destaco una del propi Neil Harbisson "La teva cara em sona".
A continuació us deixo alguns enllaços i vídeos per a que conegueu una mica més el Neil.
Bon cap de setmana i fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada