L'OULIPO. Entre la literatura i les matemàtiques.

A l'entrada d'aquesta setmana a periodismedecultura us parlaré d'una vessant literària que desconeixia fins fa uns mesos. Es tracta de l'OuLiPo (Ouvroir de Litératture Potentielle) el qual vaig descobrir degut a una assignatura de francès que realitzo a la UAB. El passat desembre, el Grup d'Investigació en Escriptura Subversiva (GRES) va organitza la Semana OuLiPo, a la qual hi van assistir tres dels actuals oulipians, Anne F.Garreta, Valérie Beaudouin i Hervé Le Tellier, per presentar el grup i proposar tallers d'escriptura.

L'OuLiPo, que significa Grup de Literatura Potencial, va ser fundat el 1960 a París per François Le Linnais, Raymond Queneau i una desena d'escriptors, matemàtics i pintors. El seu objectiu era inventar noves formes poètiques o novel·lístiques a partir d'una espècie de transferència de tecnologia entre matemàtics i escriptors, van tractar de crear una literatura basada en conceptes matemàtics.

Aquest nou moviment literari va arrelar formalment com un club selecte, secret i no convencional, que va renunciar desde el principi a afiliar-se com a vanguardia. Si el surrealisme abandona la raó i acut a l'inconscient en la recerca d'un procés de creació sense restriccons, el paradigma oulipià traça la ruta completament en el sentit contrari. Aquest moviment aplica conscient i raonablement restriccions que els permetin noves formes de creació. 

El propi Le Lionnais va expressar així el mètode de treball de l'OuLiPo:

"És possible formar textos que tinguin qualitats poètiques, surrealistes, fantàstiques o d'altres que no tinguin qualitat de potencials. Així, és aquest darrer caràcter el que és essencial per a nosaltres. És l'únic que deu seguir la nostra elecció... La fi de la literatura potencial és proveïr als futurs escriptors de tècniques noves que puguin reservar la inspiració de la seva afectivitat. D'aquí la necessitat d'una certa llibertat. Anomenem doncs literatura potencial a la recerca de noves formes i estructures que podran ser utilitzades pels escriptors com millor els hi sembli".

El procés uniria dues disciplines, les matemàtiques i la literatura, totes dues intuitives però alhora acadèmicament diferents. Així doncs, conceptes com restricció (semàntica, fonètica, combinatòria...) es van importar de les matemàtiques per aplicar-se sobre el material propi de la literatura: les paraules.

L'OuLiPo no estableix una normativa artística, només ofereix un procediment de creació. Va incorporar figures com Itali Calvino, Marcel Duchamp i Georges Perec, i actualment té 34 membres. El mètode de treball consisteix a crear limitacions, inspirades en les matemàtiques, que marquen l'escriptura dels textos. Un autor oulipià, segons el web del grup http://www.oulipo.net/, és com una rata que construeix ella mateixa el laberint del que es proposa sortir.

Així que ja sabeu, si voleu descobrir una mica més en què consisteix això de la literatura potencial només heu de buscar una miqueta a Internet sobre aquest món tan desconegut de literatura i matemàtiques.

 Fins aviat!