CULTURA I ESPORT

L'entrada d'aquesta setmana a periodismedecultura tracta de la relació entre cultura i esport.

Podem considerar que l'esport és cultura si adoptem la noció de cultura dels antropòlegs i els sociòlegs, que entenen per cultura tota norma de conducta socialment establerta. El terme comprèn, doncs, tant les produccions literàries i artístiques com les tècniques, inclòs el món del treball i el de l'esport. També podem considerar que l'esport és cultura si utilitzem aquest terme com a sinònim d'indústria de la cultura, que és un tipus de cultura característic de la societat contemporània. Com que l'esport és un dels arguments centrals de la indústria de la cultura i, en el moment actual, tota la cultura és indústria de la cultura, la conclusió és que l'esport és una part d'aquesta cultura. 

Partint doncs d'aquesta base, podem constatar que al llarg dels darrers anys la societat ha modificat la seva interpretació del paper de l'esport, des del simple entreteniment, a concebre's com a part d'expressions culturals (fotografia, llibres, pel·lícules) i a entendre's com a cultura en si mateixa. A grans trets aquest procés es resumiria de la següent manera:

ESPORT-RECREACIÓ-ESPECTACLE-CULTURA FÍSICA-CULTURA 

L'esport esdevé susceptible a atravessar barreres idiomàtiques, polítiques i religioses, i s'instaura als costums de milions de persones creant sentiments de pertinença a una modalitat o a un equip. Com a resposta a la necessitat de practicar o consumir esport (entès com a espectador) sorgeix la utilització racional del temps dels individus (recreació), una part del qual el dediquen a l'esport. Quantes més persones comparteixin un esport i temps de recreació per dedicar-li, apareixeran més practicants i més espectadors, masses que cerquen gaudir amb l'espectacle de l'esport. Quan es desenvolupen sentiments de pertinença que comparteixen milions de persones, es transforma en una manera de fer i de pensar, en un costum. És per això que la societat fomenta el seu desenvolupament esdevenint el que es coneix com a cultura física. Finalment veiem com l'esport esdevé una part de la cultura de les societats, ja que passa a formar part del conjunt de trets distintius, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social.

Com qualsevol fenomen de masses, la cultura de l'esport és un mitjà d'explotació econòmica i mediàtica. En aquest punt és quan entra en joc la multitud de produccions culturals que s'en deriven de l'esport. Com hem dit anteriorment films "Invictus", llibres "No tindràs collons de fer-ho", exposicions i premis de fotografia World press photo" en el seu apartat d'esports, museus "Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch"...

Des d'aquest blog vull manifestar que l'esport és una forma de cultura, i que per tant, existeix quelcom conegut com Cultura de l'esport

Fins aviat!